(39) Joc

Aquest és el nostre joc i nosaltres ens n'inventem les regles. No tenim cap fat. El destí, el dibuixem amb els nostres propis dits. Despulla't si vols saber què passarà ara.

(38) Tel

Les teues pors, les meues. Els teus dubtes, els meus. I després hi ha tota la joia compartida. Amb un poal recull cada llàgrima que vessa dels teus ulls perquè no hi faci bassal. Sense llapis ni bolígraf escric sobre la teua pell un futur que vull i veig, malgrat aquest tel de núvol. Sovint em demanes el perquè (tu, jo, nosaltres, ací, ara). La resposta la trobaràs (dins i entre) els meus ulls, els meus dits, els meus silencis. L'amor és molt més que una paraula de quatre lletres. I no sempre és fàcil d'articular.

(37) Erm

Arribares, amb l'embat, i començares a sembrar llavors per nodrir-me. Han anat creixent, a poc a poc, enfilant-se'm pel cos, cobrint-me cames, sexe, ventre, pits i muscles. Ara assaborim els fruits, de gust plaent (si em deixes triar, de xocolata). I plantem noves llavors, que (ens) arrelen. Has fet, del meu cos erm, la terra més ferma. I floriran, avui i demà, besos i revoltes.

(36) Sense

Sense tu (ni besos ni revoltes). Sense tu (preguntes sense respostes). Sense tu (on és l'anhel? I la frisança?). Sense tu (suma de pèrdues). Sense tu (la mel amarga). Sense tu (buidesa). Sense tu (enyor). Sense tu (minva la follia). Sense tu (no hi ha desig... ni als matins ni a les vesprades ni a les nits). Sense tu (cap somriure que em contagia). Sense tu (cercant-te, pertot). Sense tu (ni frecs ni crits). Sense tu (i sense espera ni esperança). Sense tu (la desmesura perd el prefix). Sense tu (els mots tornen buits). Sense tu (el futur no comença ara). Sense tu (què se n'ha fet, de la B d'amor?). Sense tu (solitud). Sense tu (sal oberta a la nafra). Sense tu (eclipsi). Sense tu (no arriba mai l'hora de la migdiada). Sense tu (fred, gel, glaç). Sense tu (de dijous a dilluns). Sense tu (...)

(35) Cerca

Et cerque, pertot, i entre: correu electrònic, diccionaris el línia, blocs, Google i Wolfram, diaris digitals, Lastfm i Spotify, programes de p2p. Entre, pertot, i et cerque: ulls, mans, cul, pits, espatlla, muscle, entrecuix, sexe. Entre, et cerque, i pertot: terra, mar, aire, soterrani, entresol, primer primera, escales, cinquè segona, ascensor, tren, metro, institut, universitat, redacció. Cerca. Recerca. A prop. A dins. A sobre. A sota. Devora. Darrere. Davant. Cerque. Pertot. Entre. Pertot. Entre. Cerque. Entre. Cerque. Pertot. Tu, jo, nosaltres. I ella i ell i tu i jo, nosaltres.

(34) Confessió

Avui et faré una confessió que escriuré amb lletra Arial 12 sense modificar-ne l'Html. Si marxes, rai, perquè vinc amb tu. Siga on siga, hi vinc. I tant se val si sempre m'ha fet por nadar mar endins o si el bosc on vols fer nit és ple de serps i d'aranyes. I no em fa res haver de dissimular que em fa por volar si el que desitges és passar-te trenta mil dematins fent la volta al món en helicòpter o en avió. I poc m'importa si allà on vas fa calor i suem, com tampoc m'importa gens si fa fred i tiritem. T'ho repetesc amb lletra Arial 12 i sense modificar-ne l'Html: Vinc amb tu. On anem?

(33) Plou

No plou, però tinc ganes que ploga. Sobtadament m'abelleix escoltar les gotes d'aigua caure, ensumar l'olor de terra humida, caminar sota la pluja i entre les paraules. "Sol i feina", em digueres. "Dir o no dir", et vaig respondre. Amb atreviment, o potser amb indecència, vaig escriure, sense ordre ni concert, paraules i més paraules. "De vegades és quan calle que més dic. Tanmateix, ara m'abelleix parlar-te". "Al nord, al sud, milers de llocs on retrobar-nos". "Se'm queden moltes coses a dins, però potser és millor callar-les". "Un bes i un encreuament de mirades". "Dis-me-ho tot, a poc a poc", em demanares. I encara no plou, però jo continue parlant-te...

(32) Son

Cau la nit i la ciutat encén els llums per allargar artificialment el dia. Els sorolls s'apaivaguen fins fer del silenci l'actor protagonista. L'ambient torna més fred, plaent a l'estiu, insuportable a l'hivern. Avui que no hi ets faig jocs malabars amb l'enyor. Avui que no hi sóc m'invente mil i una maneres de vèncer la son. Em manca el teu cos i cada frec. Desig de tu, que reneix, i reneix, i reneix.

(31) Petjada

Reescric per a recordar, sense melangia ni ganes de tornar a trepitjar les petjades que hem deixat al camí, quilòmetres enrere. Mentre recorde mire endavant, i et cerque. Et vull present i futur, passat esdevingut record. Et vull avui i demà, ahir esdevingut memòria. Ens vull compartint temps i espai, rellotges i mapes. 

(30) Diferència

Les diferències, múltiples, ens fan, si no iguals, semblants. Ens sentim valentes. I ho som, malgrat que ens nodrim de febleses. Però les amaguem, com qui amaga un secret inconfessable. Som tan valentes que ens estripem la pell per reinvindicar que som febles, i mostrem, amb convicció, aquesta feblesa. Ens despullem: llàgrimes a doll. Ens les mengem, sense mastegar-les i ens ennueguem fins al punt de l'asfíxia. Però no deixem d'alenar. Resistim. Perquè som valentes. I, de sobte, algú que ens mira, descobreix que vessem llàgrimes de sal. Això, ens allibera. No, no avancem per camins diferents. Que no ho veus? Només n'hi ha un, de camí. I hi deixem petjades que es confonen.

(29) Atreviment

T'ho vull dir amb paraules, i amb paraules no en sé. Però vull intentar-ho, si em permets l'atreviment... O la indecència, potser. Perquè entre dir i no dir hi ha l'abisme del que és i del que hagués pogut no ser. Perquè entre dir i no dir hi ha el buit que tu -i només tu- has omplert. Perquè entre dir i no dir hi ha l'amor que vull etern. Perquè vaig triar dir a no dir... I traginem pels milers de llocs que hem inventat per (re)trobar-nos.

(28) Llum

La mira, ulls endins, i s'hi perd en la foscor. Roman, en silenci, allà on es gesten els somnis de qui li ha dit els mots més bells. Mots que parlen d'un amor que per a totes dues és com cap altre. I, tanmateix, no n'han fet cap pacte. Li diu que l'estima sense dir-li-ho, en un joc en què s'hi val a sumar totes les lletres. Hi ha molta gent al seu voltant. Gent que dina, que parla, que discuteix... Tot, amb molta pressa. Tanmateix, se senten, es volen i se saben soles. Es miren, amb una intensitat desconeguda, per parlar-se. "T'estimo... Amb el cos, amb el cor, i amb el cony". Li ho diu amb la mateixa dolçor amb què li desitja bona nit. Ella, des de l'altra banda de la taula, a poc menys d'un metre, reprimeix totes les ganes de llançar-s'hi a sobre i, allà mateix, fer-la rodolar per terra, "entre abraços i besos". Però la gent que ompli el petit restaurant possiblement no sap què és la follia.

(27) Ahir

No pensava que existís, ni tan sols, una nit. Com tampoc pensava que se'n succeïrien unes altres. I aquí soc: al tren que em duu fins els teus ulls. Parlem del demà quan sabem que no existeix. Ens descobrim anhelant l'exclusivitat en l'amor i en les carícies quan per a nosaltres això que uns altres anomenen fidelitat és poc més que no-res. Ens convidem a ser pacients però només aconseguim enganyar l'enyor fent desaparèixer tota distància entre els meus llavis i els teus, entre el teu sexe i el meu. No ens volem fer promeses però no hi ha desig que et vulga deixar insatisfet. Hem conegut uns altres cossos però ens solquem la pell a les palpentes, sense bruixoles ni mapes, a la llum de la fosca. Un bri de por (prudència?) em fa callar vocals, consonants, comes, punts, exclamacions, interrogants i guionets. Però vull explicar-te el que visc i el que veig, ni que siga amb el silenci de la mirada. Amb els dubtes i amb les pors faig lliçons de restes. Certa. Creixent. Plena. Folla. M'escriuràs, sempre? Voldria fer, d'aquest futur amb límits, quelcom del tot perdurable i gens incert. Fent i refent. Mai desfent. Amb tu res és retorn, tot és començament.

(26) Infinit

Potser t'he de recordar que no caminem en direccions contràries (però sí, ben sovint i expressament, contracorrent). Hauria d'afegir-hi, a més, que els nostres camins no són paral·lels. Ens trobàrem quan ja havíem recorregut molts dels quilòmetres d'aquest trajecte de final incert, després d'haver trepitjat pols i asfalt, abans d'haver albirat un horitzó nítid i clar. Decidírem (o no) aturar-nos i repensar ulls i boques i mans. Esborràrem traços i petjades per a continuar avançant. Ara caminem en una mateixa direcció, tot i que puga semblar-nos, sovint, ben diferent. Transitem per un camí, i per dos, i per tres... Tots conflueixen. Si volem les nostres passes poden ser paral·leles però, inevitablement, tard o d'hora convergeixen.

(25) Joia

Besos, revoltes, somriures, mirades, carícies, gemecs, secrets, abraçades, anhels, orgasmes...

B. d'amor!