Besos i revoltes

(39) Joc

2009-10-20T08:23:00.000-07:00

Aquest és el nostre joc i nosaltres ens n'inventem les regles. No tenim cap fat. El destí, el dibuixem amb els nostres propis dits. Despulla't si vols saber què passarà ara.

(38) Tel

2009-09-24T01:23:00.000-07:00

Les teues pors, les meues. Els teus dubtes, els meus. I després hi ha tota la joia compartida. Amb un poal recull cada llàgrima que vessa dels teus ulls perquè no hi faci bassal. Sense llapis ni bolígraf escric sobre la teua pell un futur que vull i veig, malgrat aquest tel de núvol. Sovint em demanes el perquè (tu, jo, nosaltres, ací, ara). La resposta la trobaràs (dins i entre) els meus ulls, els meus dits, els meus silencis. L'amor és molt més que una paraula de quatre lletres. I no sempre és fàcil d'articular.

(37) Erm

2009-07-15T13:55:00.000-07:00

Arribares, amb l'embat, i començares a sembrar llavors per nodrir-me. Han anat creixent, a poc a poc, enfilant-se'm pel cos, cobrint-me cames, sexe, ventre, pits i muscles. Ara assaborim els fruits, de gust plaent (si em deixes triar, de xocolata). I plantem noves llavors, que (ens) arrelen. Has fet, del meu cos erm, la terra més ferma. I floriran, avui i demà, besos i revoltes.

(36) Sense

2009-06-28T15:47:00.000-07:00

Sense tu (ni besos ni revoltes). Sense tu (preguntes sense respostes). Sense tu (on és l'anhel? I la frisança?). Sense tu (suma de pèrdues). Sense tu (la mel amarga). Sense tu (buidesa). Sense tu (enyor). Sense tu (minva la follia). Sense tu (no hi ha desig... ni als matins ni a les vesprades ni a les nits). Sense tu (cap somriure que em contagia). Sense tu (cercant-te, pertot). Sense tu (ni frecs ni crits). Sense tu (i sense espera ni esperança). Sense tu (la desmesura perd el prefix). Sense tu (els mots tornen buits). Sense tu (el futur no comença ara). Sense tu (què se n'ha fet, de la B d'amor?). Sense tu (solitud). Sense tu (sal oberta a la nafra). Sense tu (eclipsi). Sense tu (no arriba mai l'hora de la migdiada). Sense tu (fred, gel, glaç). Sense tu (de dijous a dilluns). Sense tu (...)

(35) Cerca

2009-06-19T16:46:00.000-07:00

Et cerque, pertot, i entre: correu electrònic, diccionaris el línia, blocs, Google i Wolfram, diaris digitals, Lastfm i Spotify, programes de p2p. Entre, pertot, i et cerque: ulls, mans, cul, pits, espatlla, muscle, entrecuix, sexe. Entre, et cerque, i pertot: terra, mar, aire, soterrani, entresol, primer primera, escales, cinquè segona, ascensor, tren, metro, institut, universitat, redacció. Cerca. Recerca. A prop. A dins. A sobre. A sota. Devora. Darrere. Davant. Cerque. Pertot. Entre. Pertot. Entre. Cerque. Entre. Cerque. Pertot. Tu, jo, nosaltres. I ella i ell i tu i jo, nosaltres.

(34) Confessió

2009-06-16T14:46:00.000-07:00

Avui et faré una confessió que escriuré amb lletra Arial 12 sense modificar-ne l'Html. Si marxes, rai, perquè vinc amb tu. Siga on siga, hi vinc. I tant se val si sempre m'ha fet por nadar mar endins o si el bosc on vols fer nit és ple de serps i d'aranyes. I no em fa res haver de dissimular que em fa por volar si el que desitges és passar-te trenta mil dematins fent la volta al món en helicòpter o en avió. I poc m'importa si allà on vas fa calor i suem, com tampoc m'importa gens si fa fred i tiritem. T'ho repetesc amb lletra Arial 12 i sense modificar-ne l'Html: Vinc amb tu. On anem?

(33) Plou

2009-05-29T13:17:00.000-07:00

No plou, però tinc ganes que ploga. Sobtadament m'abelleix escoltar les gotes d'aigua caure, ensumar l'olor de terra humida, caminar sota la pluja i entre les paraules. "Sol i feina", em digueres. "Dir o no dir", et vaig respondre. Amb atreviment, o potser amb indecència, vaig escriure, sense ordre ni concert, paraules i més paraules. "De vegades és quan calle que més dic. Tanmateix, ara m'abelleix parlar-te". "Al nord, al sud, milers de llocs on retrobar-nos". "Se'm queden moltes coses a dins, però potser és millor callar-les". "Un bes i un encreuament de mirades". "Dis-me-ho tot, a poc a poc", em demanares. I encara no plou, però jo continue parlant-te...

(32) Son

2009-05-28T15:39:00.000-07:00

Cau la nit i la ciutat encén els llums per allargar artificialment el dia. Els sorolls s'apaivaguen fins fer del silenci l'actor protagonista. L'ambient torna més fred, plaent a l'estiu, insuportable a l'hivern. Avui que no hi ets faig jocs malabars amb l'enyor. Avui que no hi sóc m'invente mil i una maneres de vèncer la son. Em manca el teu cos i cada frec. Desig de tu, que reneix, i reneix, i reneix.

(31) Petjada

2009-05-24T12:32:00.000-07:00

Reescric per a recordar, sense melangia ni ganes de tornar a trepitjar les petjades que hem deixat al camí, quilòmetres enrere. Mentre recorde mire endavant, i et cerque. Et vull present i futur, passat esdevingut record. Et vull avui i demà, ahir esdevingut memòria. Ens vull compartint temps i espai, rellotges i mapes.

(30) Diferència

2009-05-22T16:15:00.000-07:00

Les diferències, múltiples, ens fan, si no iguals, semblants. Ens sentim valentes. I ho som, malgrat que ens nodrim de febleses. Però les amaguem, com qui amaga un secret inconfessable. Som tan valentes que ens estripem la pell per reinvindicar que som febles, i mostrem, amb convicció, aquesta feblesa. Ens despullem: llàgrimes a doll. Ens les mengem, sense mastegar-les i ens ennueguem fins al punt de l'asfíxia. Però no deixem d'alenar. Resistim. Perquè som valentes. I, de sobte, algú que ens mira, descobreix que vessem llàgrimes de sal. Això, ens allibera. No, no avancem per camins diferents. Que no ho veus? Només n'hi ha un, de camí. I hi deixem petjades que es confonen.

(29) Atreviment

2009-05-22T15:56:00.000-07:00

T'ho vull dir amb paraules, i amb paraules no en sé. Però vull intentar-ho, si em permets l'atreviment... O la indecència, potser. Perquè entre dir i no dir hi ha l'abisme del que és i del que hagués pogut no ser. Perquè entre dir i no dir hi ha el buit que tu -i només tu- has omplert. Perquè entre dir i no dir hi ha l'amor que vull etern. Perquè vaig triar dir a no dir... I traginem pels milers de llocs que hem inventat per (re)trobar-nos.

(28) Llum

2009-05-22T15:05:00.000-07:00

La mira, ulls endins, i s'hi perd en la foscor. Roman, en silenci, allà on es gesten els somnis de qui li ha dit els mots més bells. Mots que parlen d'un amor que per a totes dues és com cap altre. I, tanmateix, no n'han fet cap pacte. Li diu que l'estima sense dir-li-ho, en un joc en què s'hi val a sumar totes les lletres. Hi ha molta gent al seu voltant. Gent que dina, que parla, que discuteix... Tot, amb molta pressa. Tanmateix, se senten, es volen i se saben soles. Es miren, amb una intensitat desconeguda, per parlar-se. "T'estimo... Amb el cos, amb el cor, i amb el cony". Li ho diu amb la mateixa dolçor amb què li desitja bona nit. Ella, des de l'altra banda de la taula, a poc menys d'un metre, reprimeix totes les ganes de llançar-s'hi a sobre i, allà mateix, fer-la rodolar per terra, "entre abraços i besos". Però la gent que ompli el petit restaurant possiblement no sap què és la follia.

(27) Ahir

2009-05-17T12:23:00.000-07:00

No pensava que existís, ni tan sols, una nit. Com tampoc pensava que se'n succeïrien unes altres. I aquí soc: al tren que em duu fins els teus ulls. Parlem del demà quan sabem que no existeix. Ens descobrim anhelant l'exclusivitat en l'amor i en les carícies quan per a nosaltres això que uns altres anomenen fidelitat és poc més que no-res. Ens convidem a ser pacients però només aconseguim enganyar l'enyor fent desaparèixer tota distància entre els meus llavis i els teus, entre el teu sexe i el meu. No ens volem fer promeses però no hi ha desig que et vulga deixar insatisfet. Hem conegut uns altres cossos però ens solquem la pell a les palpentes, sense bruixoles ni mapes, a la llum de la fosca. Un bri de por (prudència?) em fa callar vocals, consonants, comes, punts, exclamacions, interrogants i guionets. Però vull explicar-te el que visc i el que veig, ni que siga amb el silenci de la mirada. Amb els dubtes i amb les pors faig lliçons de restes. Certa. Creixent. Plena. Folla. M'escriuràs, sempre? Voldria fer, d'aquest futur amb límits, quelcom del tot perdurable i gens incert. Fent i refent. Mai desfent. Amb tu res és retorn, tot és començament.

(26) Infinit

2009-05-16T02:37:00.001-07:00

Potser t'he de recordar que no caminem en direccions contràries (però sí, ben sovint i expressament, contracorrent). Hauria d'afegir-hi, a més, que els nostres camins no són paral·lels. Ens trobàrem quan ja havíem recorregut molts dels quilòmetres d'aquest trajecte de final incert, després d'haver trepitjat pols i asfalt, abans d'haver albirat un horitzó nítid i clar. Decidírem (o no) aturar-nos i repensar ulls i boques i mans. Esborràrem traços i petjades per a continuar avançant. Ara caminem en una mateixa direcció, tot i que puga semblar-nos, sovint, ben diferent. Transitem per un camí, i per dos, i per tres... Tots conflueixen. Si volem les nostres passes poden ser paral·leles però, inevitablement, tard o d'hora convergeixen.

(25) Joia

2009-05-07T10:32:00.000-07:00

Besos, revoltes, somriures, mirades, carícies, gemecs, secrets, abraçades, anhels, orgasmes...

B. d'amor!

(24) Reflex

2009-05-04T10:52:00.000-07:00

A la casa on visc no hi ha parets, només espills. Als carrers que travesse no hi ha asfalt, només espills. Als camps que no llaure no hi ha terra, només espills. Però és només a través dels teus ulls que m'hi puc veure reflexada.

(23) Tres

2009-05-04T09:55:00.000-07:00

Negres els ulls. Esguard que diu quan les paraules callen. Somriure, de vegades trist, bressol de la mirada.

(22) Parpelleig

2009-05-01T15:49:00.000-07:00

Si fem sumes i restes conclourem que no fa gaire temps que ens coneguem. L'horabaixa d'aquell dissabte d'agost tu tenies 30 anys i jo entre 3 i 4 menys. Han passat 8 mesos i escaig i ara jo en tinc 28 i tu entre 3 i 4 més. Objectivament el temps que hem compartit fins ara ha estat breu, però les butxaques ja són plenes de records. Perquè m'assalten, i ben sovint, no oblide que l'amor és B. I cada vegada que parpelleges em dónes un motiu nou per a estimar-te. Avui t'he tornat a enyorar des del sud.

(21) Memòria

2009-04-30T08:39:00.000-07:00

He canviat de parer. Sóc contradictòria. No ho negue. És més: m'agrada. No t'esglaies, perquè en algunes (poques) coses no em contradic gens: de que t'estime, no en tinc (ni n'he tingut) cap dubte. No ha estat pas deixar de recordar el que m'ha desglaçat el somriure, sinó redescobrir la memòria. No ara i potser no ací, però has de saber que t'explicaré, un a un, tots els records amb què m'has omplert la vida, i tan feliçment. Contra l'oblit!

(20) Oblit

2009-04-28T10:39:00.000-07:00

Cerque entre els fulls d'aquest quadern desendreçat tots els mots que no vaig gosar escriure. Em calen, més que mai, per esbrinar veritats i mentides. Inconscient de la manca de consciència, no vaig saber copsar les pors i els neguits. Pensava que els trobaria en obrir el quadern. Llavors n'esquinçaria els fulls, i me n'oblidaria. Torne a mirar-me els fulls escrits i els que resten per escriure. I no hi ha ni rastre. Tinc la certesa que perquè se'm curen les nafres he de perdre la memòria. Deixar de recordar. Tornar a somriure.

(19) Fracàs

2009-04-27T10:50:00.000-07:00

Creu-me quan et dic que ho he intentat tot, però de res no m'ha servit haver escoltat tantes cançons, ni tampoc haver llegit uns quants versos. Ho vaig intentar amb l'ajuda dels diccionaris, però no vaig trobar el que cercava entre els reculls de mots dispersos. Una nit vaig intentar-ho mentre dormia, però el son tampoc no em va permetre de veure-hi més clar. He fracassat tantes vegades que potser ja no tinc dret a fracassa-ne cap altra. Deixa'm, però, que ho continue intentant. Et promet que tard o d'hora descobriré la manera de dir-te el que encara no he après a dir-me. No sé si arribarà en forma de paraula, de gest, de carícia, d'orgasme o de bes. I no sé on ni quan serà, però... M'esperaràs?

(18) Dissabte

2009-04-25T00:55:00.000-07:00

Hi ha el dissabte que som tu i jo soles a casa. Hi ha el dissabte que hi són els xiquets. Hi ha el dissabte que plou i, tanmateix, no podem eixir al carrer perquè hem d'escriure, cadascuna les seues coses. Hi ha el dissabte que no ens desperten les 'fustes de records', sinó el sol, que entra, radiant i sense permís, per la finestra. Hi ha el dissabte que som al sud, des d'on tants cops t'havia enyorat. Hi ha el dissabte que som més lluny, on fa fred i s'hi parla una llengua estranya, que no entenem, ni tu ni jo. Hi ha el dissabte que no compartim el llit ni el primer te del matí. Hi ha el dissabte que som amb els amics i, amb mirades còmplices, ens expliquem el desig. Hi ha el dissabte que no tenim gens de pressa i ens llevem tard i decidim viure'l contra l'horari. De dissabtes, n'hi ha molts, viscuts i per viure. I tots (TOTS) són tan especials com si només n'hi hagués un, com si fos el primer. Potser no és atzarós que fos, precisament un dissabte, el dia que compartírem poesia i qualcuna cosa més.

(17) Absència

2009-04-22T14:41:00.000-07:00

Al pis, jo i els rellotges. Cada tic-tac em recorda que el temps els pertany, en exclusiva. I no hi puc fer res, ni aturar-ne les busques ni viure sense ells. Sóc al llit (refugi) amb un llibre a sobre la tauleta de nit. M'espera, tot i que diria que no tan impacientment com jo a ell. Un soroll interromp, de sobte, els tics i els tacs, trencant l'hegemonia dels rellotges. Em sembla reconèixer el soroll, que no identifique fins al cap d'una estona. Dibuixe una imatge al meu cap, anticipant-me als fets. Somric, entremaliada: vull que l'aigua em mulle. Òbric la finestra. Plou, això sí, però les úniques gotes que cauen del cel no són de pluja, sinó d'enyor. Perquè avui tampoc hi ets.

(16) Passejada

2009-04-21T14:45:00.000-07:00

Som a l'abril i comença a no fer gaire fred a les nits. M'abelleix passejar-me fins fer desaparèixer els llums elèctrics de la ciutat. Perdre'm, amb tu, a través de carrers buits vençuts per l'obscuritat. Escoltar el silenci. Besar-te, si pot ser. Mirar-te amb desig i sentir-lo crèixer a dins meu. Abraçar-te per no haver d'explicar-te, amb mots, que no cal que tingues por de res.

(15) Remoure

2009-04-20T11:21:00.000-07:00

Em remous tot i tant que no entenc per què no m'és fàcil trobar les paraules (exactes o no) amb què explicar-me. Recordes les ones que m'arrabassaren l'anell aquell dissabte d'agost? Amb aquesta força m'atraus cap a tu. En canvi, tu, sense arrabassar-me res, m'ho dónes tot.

(14) Mentida

2009-04-19T11:17:00.000-07:00

A mena de reclam, em demanes per què fa dies que no (t')escric. Et mentesc quan et dic que no tinc res a dir-(te). Exigeix-me, doncs, que rectifique. Sóc tan sincera com sé i com puc quan t'advertesc que, de secrets, en tinc molts. Tants que "trenta mil dematins" no en són prou per explicar-te'ls. Tant em fa, però, poder o no poder despullar-me d'aquestes històries que en part desconeixes. El que vull és poder despertar-me cada matí tan a prop teu com si fosses a dins meu. No em deixes que torne a mentir-te, perquè hi ha tantes coses que tinc a dir-te com llengües que no conec.

(13) Felicitat

2009-04-11T05:37:00.000-07:00

És perquè em fas feliç que, tot i saber-me plena, de vegades se'm cobreixen els ulls d'un tel de tristesa. És perquè em fas feliç que m'agraden els matins, les vesprades i les nits de tempesta. És perquè em fas feliç que gaudesc del silenci que compartim mentre tu tradueixes i jo intente que no s'acabe el món sense haver-ne fet abans la notícia. És perquè em fas feliç que visc el present tan intensament com sé i com puc, perquè ets amb mi ací i ara. És perquè em fas feliç que ens imagine al llit un dissabte o un diumenge qualsevol mirant la mar a través de la finestra. És perquè em fas feliç que sume els dies que compartim i reste les hores d'enyorança quan els horaris i les obligacions ens allunyen un xic massa. És perquè em fas feliç que no sé ni puc ni vull enfadar-me amb tu perquè, de motius, no en tinc cap ni un, ni me'n dónes. És perquè em fas feliç que somric amb els ulls i et mire amb la certesa que continuaràs regalant-me felicitat.

(12) Pessigolleig

2009-04-10T00:53:00.000-07:00

No sé si si aquestes onades que em pessigollegen pertot són d'aigua dolça o salada. Ni tan sols si són d'aigua. M'envesteixen amb força, violència, tendresa i suavitat, tot alhora. I ets tu qui m'acompanya i em mena en aquest vaivé. Les ones van i vénen mentre tu i jo restem, immòbils però no pas quietes, enmig d'un mar de sal i sucre. El vent bufa amb força i esdevé, de vegades, huracà. Però nosaltres... nosaltres no anem pas a la deriva.

(11) Flaire

2009-04-08T09:49:00.000-07:00

Volia escriure que m'he ensumat les mans, però no voldria dir res que fos imprecís o incert. És per això que escriuré que hem fet l'amor amb follia i amb contenció, car dissortadament encara no hem aprés a viure sense horaris. Volia escriure el que no escriuré i altrament escric: les mans, el cos, tota jo. Ensume l'olor de nosaltres i em sobta l'enyor i la por de perdre't. Ni ara ni mai vull que que cap ocell mecanitzat t'allunye dels meus ulls. Sobretot si les nits són plenes de mancances.

(10) Confessió

2009-04-08T09:41:00.000-07:00

Et vaig fer un advertiment... o confessió: també jo tinc la lletra desendreçada. M'ho negares, quan tu i jo sabem que sovint és més que illegible. Acceptem, doncs, que tinc (i que escric amb) una cal·ligrafia caòtica. Només a partir d'aquesta acceptació podrem escriure un pròleg. Després entendràs que acostume a ser més críptica que no pas crítica i que el que escric té un sentit ben diferent al que fan entendre les paraules. I de res no serveix tenir a la mà un diccionari.

(9) Broll

2009-04-08T09:33:00.000-07:00

Sempre he volgut saber dibuixar. Com he volgut, també, tenir la destresa per a fer moltes altres coses. Si sabés dibuixar traçaria, ara mateix, tots els matisos de la bellesa. Però si cap fotografia (reflex gairebé fidel) no pot copsar-la, tampoc no pot fer-ho cap dibuix. Et mire conscient que amb la mirada tinc més que suficient. I no seràs record perquè, sortosament, aquesta no serà ni la primera ni l'última nit que compartirem llit. Ets present: cos i cap. I ets la font de què brolla tot amor i tot desig.

(8) Possibilitat

2009-04-05T15:06:00.000-07:00

Pot ser una paraula, una mirada, una carícia o un gest. Pot ser un record, un pensament, un desig o un anhel. Pot ser una flaire, una textura, un sospir o un gemec. Tot i tenir-ne moltes, de possibilitats, no és gens fàcil entendre com, gairebé sense esforç, em fas sentir aquest plaer. I mentre intente descobrir-ne el secret, els orgasmes (en plural, més que mai) van i vénen.

(7) Inconfessable

2009-03-31T12:43:00.000-07:00

Tinc un secret, però és inconfessable. Inconfessable, com saps, vol dir "que no es pot confessar" perquè és "vergonyós" o "violent de declarar". Per tant, no t'explicaré el meu secret. No t'explicaré, doncs, que no era l'aigua blava, clara i serena del Cap de ses Salines el que m'ocupava el cas i el cos aquell diumenge de finals d'estiu. Tampoc no t'explicaré què mirava en quedar-me repetidament sense alè. Ni esperes que t'explique les històries que inventava mentre algú, que encara no coneixia, semblava acaronar-me només amb la veu. I sàpigues que mai no se m'acudiria explicar-te que no em va caler besar-te perquè trontollaren les cases. Però tu ja coneixes el significat de l'adjectiu inconfessable i sabràs perdonar-me si no t'explique aquestes coses. I tantes més!

(6) Pleniluni

2009-03-30T14:42:00.000-07:00

No cal que guaites per la finestra perquè ja saps que aquesta nit no hi ha lluna plena. Tampoc no cal que t'esforces a comptar els estels perquè el cel que cobreix la ciutat que t'acull no en té. Sense lluna, sense estels i sense ella. Sumar absències? Avui tens tot el dret a sentir-te buida. Però no t'hi acostumes.

(5) Desig

2009-03-28T23:49:00.000-07:00

Plou i vull que fem l'amor sota la pluja. I omplir, amb les nostres veus, aquest silenci. Ets al llit, on potser dorms, des d'on potser m'esperes. Jo no sóc gaire lluny, tan a prop que potser ensumes el desig amb què et pense. No cal que t'afigure, perquè t'he vist un matí nou lliurada a la son (però mai vençuda). El cos nu, la pell tibant. Les meues mans no tenen cap més anhel que acaronar-te, no sé si amb la intensitat del desig o amb la desmesura de la tendresa. Te les done, totes dues. Vull veure on les poses i què en fas, d'elles.

Diuen que és l'illa de la calma. Jo diria que ho és només de tant en tant. Avui, per exemple.

(4) Racionalitat

2009-03-28T11:33:00.000-07:00

Em sobta un fet extraordinari: avui t'enyore com ahir. Si sume les hores d'absència, el resultat podria fer riure. Però no riuré ni somriuré. No ara, no encara. No podré fer-ho si tu no ho fas primer.

Ens hem dit i repetit que hem predut el seny. Però totes dues sabem que això no és del tot cert. Mai n'hem tingut, de seny, ni ara ni quan decidírem ajornar els primers besos fins que començaren a cantar els ocells més matiners.

Adés i ara ens demanem tots els perquè. Ens entestem a descobrir l'origen i l'evolució d'aquest desig amb què ens ha estat impossible no estimar-nos. Invoquem la raó perquè encara no hem entés que ni ens cal ni existeix. Invent, ficció i mentida que ens roba els somriures del present. I alhora enterboleix tota realitat: tu, jo, amor creixent.

I el frec esdevé esclat.

(3) Plenitud

2009-03-26T15:20:00.000-07:00

Potser aquest lila no és ben bé com el de la teua habitació, però m'hi recorda. I em recorda, també, tots els moments feliços que hi hem viscut, així com els que ara per ara només són avenir. No ens vull entre quatre parets, perquè ens vull (i en sé) ben lliures. Amb tot, espere passar hores i hores entre les de la cambra que compartim. Omplim-la i que ressone de les nostres rialles! Saps? Em fas feliç pler.

(2) Seguretat

2009-03-25T12:41:00.000-07:00

Sé que el que et vull dir és a dins meu. I ho sé del cert pels calfreds que em recorren el cos de cap a peus. Ho sé també quan em fas esclatar de plaer i plore sobtadament. I continue sense tenir-ne cap mena de dubte quan m'omplis de somriures amb qualsevol gest. Tot el que no et sé dir ho guarde en algun indret incert. De vegades crec haver trobat les paraules exactes, el reflex fidel. Però encara no he aprés a retenir el que aviat descobresc que és un miratge que s'esvaeix.

(1) Certesa

2009-03-24T15:50:00.000-07:00

Amb tendresa es miren i es somriuen. Amb els dits ressegueixen dibuixos de traç inexistent. Els llavis humitosos inicien un ball de carícies al ritme d'una música lenta. El zel les abrusa, s'escampa i fa esclatar un desig que no volen latent i que esquitxa la cambra, que s'omple de gemecs. Els crits amarats de plaer travessen porta i finestres, n'ixen volant i s'enfilen ben amunt, allà on els somnis deixen de ser efímers. Comença a ploure a sobre el llit.

S'han estimat amb la certesa que el demà només existeix si el desig roman, intens, a la mirada. I s'estimen, sense ordre ni concert, com mai, com ara. Saben que tot està per fer i que tot és possible. I confien, fins al mai, que els besos faran la revolta. És cert que la vida és plena d'ombres, però són fugisseres com els estels i passatgeres com els eclipsis.

2009-03-21T16:12:00.000-07:00